Crooner és una denominació típicament nordamericana que es habitual principalment als cantants masculins dels estàndards de jazz, a la seva majoria del Great American Songbook, recolzat per una orquestra completa, una gran banda o un piano. Originalment, era un terme irònic que denota un estil de cant sentimental fet possible per l’ús de micròfons. Frank Sinatra va dir una vegada que no es considerava a si mateix ni a Bing Crosby com «crooners».

Aquest estil vocal popular dominant va coincidir amb l’adveniment de la radiodifusió i l’enregistrament electrònic. Abans de l’arribada del micròfon, els cantants populars com Al Jolson havien de projectar-se en els seients posteriors d’un teatre, igual que els cantants d’òpera, la qual cosa creava un estil vocal molt alt. El micròfon va fer possible l’estil més personal. Al Bowlly, Gene Austin, Art Gillham i, segons alguns relats històrics, Vaughn De Leathsovint són acreditats com a inventors de l’estil de cants, però Rudy Vallée es va fer molt més popular, a partir de 1928. Podia ser escoltat per qualsevol amb un fonògraf o una ràdio.

Encantat de conèixer-nos! Sóc l’Albert, una d’aquestes cares conegudes del panorama artístic a Barcelona. En els meus inicis com a relacions públiques en sales com Chic priveé, Otto Zutz o Tunnel, vaig adquirir aquesta soltesa amb el micròfon i em van ajudar amb la por escènica. Vaig arribar a presentar una infinitat de festes i concerts i fer-me un lloc entre els grans. Va ser en aquest últim local, en Tunnel on em van contractar per a fer de speaker en el popular Karaoke Sinatras, on vaig arribar a co-dirigir el primer concurs oficial de karaokes de Barcelona. 

Allà, en Sinatras, al costat de quatre amics, vaig formar part del grup musical Four to One, el qual Pitu Soler, el descobridor de la famosa cançó “follow the líder” va fitxar com a grup resident del restaurant espectacle Golden Rock Cafè, combinant versions de pop rock amb gran èxit de públic. El món de l’espectacle es va convertir en la meva passió i des d’aquest dia que no he deixat anar el micròfon.

Com a part de la meva carrera artística, vaig ser locutor del magazine nocturn “la Matinada” d’Onda rambla, dirigit per Àlex Sálmon i de Ràdio Salut, on donava veu als anuncis publicitaris de l’emissora.

Però per molt bé que se’m donés el micròfon, la música m’apassionava molt més i va ser llavors quan va neixer Graceland Cambrils, un bar musical de molt d’èxit. Aquest mateix any vaig tenir l’oportunitat de sortir a televisió imitant a un dels meus ídols –Elvis Presley-, i Gestmusic em va portar a les finals del programa “Lluvia de estrellas “de TVE, aconseguint anar-me de gira per tota Espanya gràcies a la productora Krik music, de l’ex locutor de els40, el gran Manel Ortiz.

Amb els anys, la meva veu anava madurant i com no, el meu estil també. Reconvertit ara en Crooner i especialitzat en els grans clàssics americans, ofereixo una música fresca amb la veu d’Elvis, les cançons de Sinatra i l’estil de Michael Bublé. Tota una experiència musical que no et deixarà indiferent! Descobreix-me, prometo superar les teves expectatives!